Calaix-Historic

Del 1841 al 1900 Catalunya va cremar 17.223 milions de tones de carbó de les quals 15.579 eren d’origen estranger, concretament de Cardiff (País de Gal•les). Hi havia, doncs una situació de dependència del carbó estranger. A més aquesta energia resultava molt cara i impedia el desenvolupament de sectors que necessitaven forns per als seus processos.
A principis del segle XX, el preu del carbó va pujar encara més com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) en la qual s’enfrontaven Àustria-Hongria, Alemanya i Itàlia contra França, Rússia i el Regne Unit. Va ser a principis del segle XX quan es van començar a utilitzar energies alternatives amb més freqüència. L’energia hidràulica va ser el recurs més usat en aquest ressorgiment de la indústria catalana.
El consum d’energia va augmentar molt del 1890 fins als 1935, cosa que indica el grau de desenvolupament de Catalunya. A partir del 1910, la indústria ja prioritzava l’electricitat d’origen hidràulic davant de l’electricitat originada amb carbó per al transport del corrent elèctric a llarga distància. D’aquesta manera el carbó anava perdent protagonisme.